CONSTRUCCIÓ DE LA NOSTRA PIRÀMIDE

Com a bons constructors i constructores que som, hem fet la piràmide de Keops a la nostra paret! Però ens ha portat molta feina prèvia. 

Primerament, vam fer una presa de contacte amb la seva mida. Vam descobrir que mesurava 146m. Quant és això? Vàrem fer hipòtesis de quant pensàvem que mesuràvem! Va ser una sorpresa quan vam descobrir que mesurem més o menys 1,10-1,20m ja que alguns pensaven que mesurarien 36m! Encara que la sorpresa va ser més gran encara quan vam descobrir que na Ingrid també mesura 1m encara que quasi quasi arriba als 2. 

Si això és així, 146m han de ser moooooolt alts! Per tant, vam sortir al pati i ens vam a posar a mesurar al terra. Arribarem als 146m? Tristament no ho vam aconseguir i només vam arribar als 42m! Així que si no quep ni al nostre pati, hem de reduir-la per poder construir-la a la nostra paret. També ens hem mesurat tots junts i fem 25m!

Però, què és reduir? Amb plastilina hem après el concepte de "reduir". D'una mateixa bola hem fet cada vegada la meitat de la seva grandària. Amb una metitat construiem la bateixa bola i amb l'altra meitat seguiem reduint-la. 

Per tant, com no cabien 146m a la paret, hem fet una reducció i l'hem construit de 146cm. Encara així ja és prou alta!! 

Ara hem de pensar amb què la podem construir? Vàrem descobrir, gràcies a la carta que ens van fer els exploradors i exploradores i al llibre que tenim a classe de les meravelles del món, que les piràmides estaven fetes d'uns maons de pedra rectangulars que eren gegants. Amb aquesta informació vam fer un llistat de materials dels quals finalment vam consensuar que ho faríem amb capses. 

 

Ara, hem d'aconseguir les capses, per tant, escrivim una carta a les famílies per que ens ajudin!

Ens varen arribar moltes capses, GRÀCIES! Tenim moltíssima feina, toca ordenar-les per grandàries, classificar-les en boses i posar-nos mans a l'obra. 

Aquest ha estat el resultat final!

EMOCIONS i Psico

Aquest curs l'equip de mestres de l’escola hem realitzat una formació de centre sobre educació socioemocional i la gestió de conflictes basant-nos en la comunicació no violenta. 

A Psico hem posat en pràctica els següents recursos, estratègies i eines de comunicació assertiva o de comunicació no violenta per millorar el clima socioemocional de l’escola i valorem molt positivament. 

Per acabar les sessions, i com a tornada a la calma, hem introduït "La rotllana de les emocions". Aquesta activitat l'anirem realitzant al llarg del curs.

Ens col·loquem asseguts/des a terra formant una rotllana. Un infant es col·loca al mig d'aquest amb els ulls tapats. 

Es tracta de pensar en aquells aspectes positius que té aquest/ company/a, id’un/a en un/a, i a l’orella, li anirem regalant aquestes paraules polides o petites frases d’agraïment. 💖

En acabar, li destapem els ulls i li preguntem com ha anat, i si vol compartir com se sent i allò que li han dit que més li ha agradat, sorprès… 

Aquest, també és un bon moment, per treure les cartes de les emocions i posar nom a allò que senten.

✨ És un moment màgic,en el que molts d’ells i elles s’emocionen perquè sovint no estem acostumats i acostumades a rebre aquests missatges positius i d’agraïment, i molts desconeixen que aquests trets formen part de la seva manera de ser. És una activitat que tots i totes volen realitzar i cada dia demanen✨

Joc motriu espontani i la seva representació

A les sessions de PSICO, després de l'enderrocament  de la torre o muralla, l'activitat motriu que s'inicia és molt impulsiva. Els infants van passant pels espais muntats, adaptant el seu cos i els seus moviments a les diferents activitats proposades.   

A més a més, a mesura que transcorre la sessió es donen diferents tipus de jocs mpotrius espontanis com els jocs de destruir, d'amagar-se, d'omplir, de buidar, separar, unir..., i també es donen els jocs d'identificació en els quals els infants "fan com si..." i es donen uns rols i unes accions (joc simbòlic). 

Després de la fase de joc motriu espontani, comença una fase d'expressivitat plàstica i gràfica. En aquest moment, a partir de diferents materials, els infants han de representar algun aspecte de la sessió viscuda. La representació pot estar feta amb construccions, mitjançant un dibuix, un modelat... Aquest tipus d'activitats ajuden a passar del plaer de fer al plaer de pensar. I és molt important per afavorir les representacions mentals, per passar de la vivència a través del cos i les emocions a la representació cognitiva.

Dins d'aquest context, la calma és un requisit perquè s'ha de passar del moviment corporal al moviment mental i s'han de posar en marxa la motricitat fina, la coordinació oculomanual i el pensament.